Monumento_y_Explicacion 2011 Historico_ejercicios 2011

Falla Grande 2011

Falla Grande 2011  

 

2011

Falla Grande

Lema: A treballar a la mina

Artista:

 

 

ENGUANY ÉS TAN ALT EL MONUMENT QUE EL LLIBRET HA DE SER ELOCUENT

 

I és que la figura principal

es de talla imponent,

d´una alçàría descomunal,

mes com la tire el vent…

mare, ¡quin patiment!

 

Per poc nos alça el nostre Blau cel

l´artiste enguany ací;

¡ui!., crec que m´he passat més d´un pel,

trobe que exagerí,

¡ni que fora el Garbí!

 

Nostre artiste s´ha lluit molt,

cosa que és d´agrair,

ha  fet efecte mostrar-li el “Colt”

per a millor complir,

que si se escapa un tir…

 

La veritat, està prou content,

¿no nos donarà un bes?

Tots els mesos al banc va corrent

¡i cobra els pagarés!

Això és hui ¡casi res!.

 

I darrere esta introducció,

Anem, puix a pasar

a llegir nostra explicació

per a després jujar,

¡i un bon premi donar

 

 

---------------------------------------------

EN ESPANYA HI HA TAL DESCAVELL

QUE A MÍ SE ME RETORC EL BUDELL

 

Per a començar l´escena

Convé referir-se a Espanya

Per més que done migranya,

Puix la nació està de pena.

Perque hui ya no te esmena

El mal que entre tots hem fet;

ya no va ni con carranc,

No trauràs gota de sanc,

Ni per a gastar zinquet…

¡en arros del senyoret!

 

I és que per tant arrapar

malgastant les seues arques,

estan ben primes i parques

casi per a embalsamar.

Com gitano al melonar

tots han volgut fer sa sisa,

primer els nacionalistas,

per a acabar pels artistes

o els que van inclús a missa,

no, que no els done la risa.

 

Així estava tot llavors,

els imposts sofregint-nos,

les enveges dividint-nos,

gobernant predicadors.

I, sent roïns electors,

sí, de llenguts diputats,

ya te nassos i Collons,

fins als mateixos Bor-bons

estaven també callats…

¡per si els llevaven els plats!.

--------------------------------------------

Tots a aumentar els seus sous,

els jubilats més pensions,

el politics els sifons,

i les viudes… atres ous.

Pareixia corre bous

a l´hora de demanar:

cunyats, amigots, polítics,

funcionaris, sifilítics,

i atres per a estudiar…

¡l´orella del calamar!

 

UN MINER D´IMPONENT BIGOT

NOS MOSTRA UNA GRAN PEDRA D´OR

 

 

En tal situación de gran pobrea,

la gent sense pagar les hipoteques,

milers, igual que abans, demanant beques,

ad alguns les vingué la amenorrea.

(Hi agüeren de tornar

senyores i senyors,

al poble a descorfar,

i uns atres… de pastors.)

 

De nou es dedicaren als oficis

a punt ya d´extinguir-se u oblidats:

miners, escudellers, bruixos, soldats…

i ad atres no llegals com lladronicis.

(Fins les vocacions

que agraden al mossen,

per ses bendicions:

- Pels teus pecats… ¡amen!)

 

També les senyoretes de bon viure,

millor dit, les amigues entranyables,

passaren dels colors més condonables

a fer a pèl allò…. ¡que Deu nos lliure!

(I a tan simbòlic preu,

dos per u, tres per dos,

com entrar a un museu,

que als cuquets… ni la pols.)

 

 

---------------------------------------------

I no facen ni cas de charramenta

que diu si un servidor les fa visita,

a Elisa, la Neleta o Margarita,

no pensen que han gojat…ma ferramenta

(Pijor és atra gent,

d´ofici fabuliste,

pecar de pensament,

per a actuar… d´ebaniste.)

 

Aixi que molts tornaren als seus pobles

obrint les seues cases oblidades,

forçant a taranyines enfeixades

a anar-se´n a buscar un guardamobles.

(I així fotre els menjars,

per tinder tant de morro,

dels seus familiars,

acabant… fins al gorro.)

 

També pujaren molts a antics tractors,

els uns a cultivar camps de pániç,

els atres de forment, i u, indecís,

pensà anar a la mina en els albors.

(Per cert que més garrut

que el pobre que morí,

el difunt Restitut,

farcit d´un garrofí.)

 

Sabem que tots els dies, ¿veritat?

seran centenars ya els valencians

que menjen agraits, com bons germans

¡en nostra Casa de la Caritat!

(fent una missió,

repartint aliments,

de gran vocació,

¡sense mirar les dents!)

 

Així cavant, cavant, cava que cava,

un dia, i atres més, desesperat,

trencant no més que pedres de cuidat,

de sobte li penjà un bon pam de bava.

(Els ulls va i se l´ixqueren,

plorant el llagrimal

pel brillant or que veren,

semblava un marjal.)

---------------------------------------------

De sobte, al seu costat, aparegué,

senyors, el juge més “memorial”,

Garzón, sense deixar ni un sol tossal

que obrir per a buscar… no sé yo qué.

(Si han passat ya tants anys,

¿per qué no pot deixar,

sense causar més danys

nostres morts descansar?)

 

fil d´or trobà el miner tan gran pedrusca,

jagant, que ell, home sempre tan llengut,

callat permaneixqué més d´un minut,

ni al seu gos li tornà a repetir: ¡busca!

(Per cuidar el seu cor

corrent s´havia pres

pastilles de Enconcor

i algunes Paraprés.)

 

¡Milacre!, -pensà-, ya podré pagar

els deutes i interessos al meu banc,

mai més em chuplarà la meua sanc;

segur que ara em vindran ells a buscar.

(I és cert que el director

molt pronte li buscà

manant-lo sens pudor

¡a cavar el zafra!).

 

PER A CONÈIXER LA TEUA LLAR

PROCURA ELS SEUS MÒVILS ESCOLTAR

 

La següent escena, ¡ai mare!,

nos tracta d´una chica que sol traure

de polleguera a son pare,

qui a terra de colp vol caure,

per cert que ella després li vol complaure

 

Perque al vore la factura

del mòvil que ell mateix li´n regalà,

puja de temperatura

i de sobte en hebreu jura

-¡Estic prou més que fart, me caguen ya!

 

 

 

 

---------------------------------------------

Per a que vosté comprobé

les típiques converses d´una filla,

o quualsevol atre jove,

i no per ser yo un  cotilla,

graví certa cridada estante en Silla:

 

-Hola Mari, ¿cóm estàs?

-Ui, Ampar, puix regular.

-No menges tant de foie-gras.

 

-Que no, que no és de menjar,

mes t´agraix la cridada,

m´avorrix en Chestalgar.

 

-Estic per tu preocupada,

i també fins als collons,

mon pare em té acalorada.

 

-¿T´ha soltat atre respons?

-Sí, Mari, és un dictador,

i se ho he dit fa uns segons.

 

Resulta que el monsenyor

no em deixa a la plaja anar

per a lluir banyador.

 

Yo no sé ara qué pensar,

no sé ya si em fa marques

o  em quedarà be, clar.

 

-Certament són uns carques,

sempre tenint la raó,

i presumint de patriarques.

 

-I t´ho diuen en un to

per moments evangeliste,

que més sona a rococó.

 

-El meu com fon falangiste,

sempre fa el mateix discurs,

propi d´un pare feixista.

 

-I ara que hem acabat el curs

podies anar al mege,

pensa que és l´últim recurs.

---------------------------------------------

Perdona que yo em mosquege

per la teua malaltia,

¿i si fora pel teu fege?

 

-Precisament al migdia…

Mari, ¿eres amiga meua?

-¡Ai, quina veu d´agonia!

 

Clar qur soc amiga teua,

nos coneixem fa algun any

i un carrer tan sols nos creua.

 

-¿Puc contar-te un desengany

que he tingut fa molt Poquet?

-¿Lo de la nit de cap d´any?

 

-Pero que siga un secret,

per lo que vullgues, Neleta,

que no és agradable el fet.

 

-Parla per eixa boqueta

que ya em tens prou preocupada.

-Voràs, que la pastilleta…

 

Estava yo confiada,

que no em parí a mirar,

¡i estava ya caducada!

 

-I ara, ¿penses abortar?

-Yo… quasi el viu caruça

i no la puc oblidar.

 

Era poc més que una puça,

casi com un garrofí,

pero a mi ya m´engatussa.

 

Yo en casa tampoc conti,

perque no els importa res,

quan també em deixà el Fausti…

 

---------------------------------------------

I en acabar el succés,

no use ya ni gometa,

sols la del día després.

 

Així l´home que m´apreta

també sent major plaer

quan es baixa la bragueta.

 

-¿Eixe era aquell roqueter,

el naixcut en Borriana

o Lluis el “coeter”?

 

-El germà de la Adriana,

que ara viu en Carcaixent

i llavors en L´Eliana

 

Guarda´t eixe sentiment,

i no espigues abatida

per lo que pense la gent.

 

-Mari, estic prou fotuda

per lo que diga la penya

crec que necessite ajuda.

 

-En casa et donaran llenya,

Que es lo més habitual.

¿Per a qué anar a la grenya?

 

-Mari, tinc el cap fatal,

pronte ya sabràs de mi,

he d´anar al hospital.

 

-Be, mes quan tonrnes d´allí

no sigues tan egoista,

¡presenta´m al teu vei!

 

Puix s’i, açò entre tots hem conseguit,

que vixquen nostres fills al carrer.

I contents els polítics per fer

les seues vides sens esperit

---------------------------------------------

ELS HÒMENS RICS QUE TENEN PROUS DINERS S´AFANYEN EN GUARDAR-LOS MOLT LLEUGERS

 

És l´escena del segUent relat,

una total pillada,

segon els jovenets,

resulta un actual escaparat,

de subtil guilopada,

i de no pocs eurets.

 

I si vosté s´espera uns moments

assentant al sofà

ara l´explicaré

un relat de diners poc decents,

mes com no sé qué és a

 

¿per a qué vullc dir be?

abans com era ell prou més catòlic

resava avemaries

agenollat en missa,

hui, diu, que ara és un acte apostòlic

visitar abadies…

camí ya de Suissa.

 

Ad un home en la falla hem pillat

en una vagoneta

plena dels seus “aforros”,

puix deixà el conte seu arrebaçat,

ni un clau ni una galleta,

i al director… ¡de morros!

 

Si, en un pam de nassos al banquer,

plorant, ¡buah!, qual beata,

per buidar-li els caixons,

traspassant ses fons al estranger,

i omplint-li una pinyata…

de credits sense fons.

 

Decidi, puix, que ya estava be,

¿per qué ser tan honrat,

un espanyol de pro,

si el govern del senyor cetapé,

el tan be adotzenat,

no deixa ni el pendó?

 

---------------------------------------------_

Com dic, estava ya més que fart,

sempre pagant impostos,

que si pugen el Iva,

que si fer la renda és mig infart,

i els inspector en hosts,

si al menys la primitiva…

 

Fon tan indecente el seu orgull

que l´invadí al moment,

que se embriagà el tal menda

duguent al cap un gran cucurull

brindant en aiguardent:

¡Hip, va per tú, hip, Facenda!

 

ESTE HOME QUE CANTA EN BENIDORM

ÉS PERET BANYAT EN CLOROFORM

 

(Per a cantar en la música de Peret:

“Y no estaba muerto”)

 

Yo tenia molts diners

tot me´n anava molt be

cobrant prou pel meu treball,

i sense pensar-ho més

invertí en apartaments;

mes com yo soc de Torrent,

i, che, amic dels meus amics

me gastí més de doscents

estant en la Champions Lig.

 

En la Champion Ligs, si, si.

en la Champion Ligs, si, si.

en la Champion Ligs, si, si.

i amic yo dels meus amics.

 

No més al cap d´uns mesos

començà el desassossec,

puix per tots els llocs veïa

cartells de vendre o lloguer.

La faena s´acabà

em despediren d´obrer

i ya no poguí pagar,

les hipoteques, pobret,

estante ya més que esmortit.

 

---------------------------------------------

En la Champion Ligs, si, si.

en la Champion Ligs, si, si.

en la Champion Ligs, si, si.

i amic yo dels meus amics.

 

El paro pronte acabà,

sense ingressos de momento

rebí una cridada, ¡el banc!,

hem d´embargar, senyoret.

 

La meua dòna plorant,

els chiquets menjant no res,

els sindicats, che, ni cas,

el tema estava coent,

pot ser que siga la crisis.

 

En la Champion Ligs, si, si.

en la Champion Ligs, si, si.

en la Champion Ligs, si, si.

i amic yo dels meus amics.

 

No sé qué crisis, si és la invenció

dels de dretes, ¡qué mentirosos son!

Tenia yo els aforros despositats en el banc

pensi en fer inversions, clar, com dia el govern central.

 

En la Champion Ligs, si, si.

en la Champion Ligs, si, si.

en la Champion Ligs, si, si.

i amic yo dels meus amics.

 

No estava mort, no estava mig fotut,

pel del talant, que està fet un llengut.

Cobrí al pronte un subsidi, mes s´acabà en un plis-plas,

¡ai, mare! Obri la porta, no vullc dormir al cel ras.

 

I no estava en crisis, no, no

I no estava en crisis, no, no

I no estava en crisis, no, no

¡estava en la Champios Lig!

EL LLIBRET ARRIVA AL SEU FI

COM SI ES TRACTARA D´UN BON VI

 

Senyors del jurat, adeu,

Adeu en molt sentiment,

Puix he acabat prou content

Sentient de Peret la veu.

 

Siguen pròdics en el premi

yo sé que sou bona gent

premiant l´esforç de la ment,

¡si son tots del mateix gremi!

 

Com he posat molt d´empenyo

escrivint tan bon llibret

m´he preparat en secret,

chica, copa… i caliquenyo.

 

No li ho conten a ningú

no vullc guanyar-me tal fama

per vore una lligacama

(no és momento oportú).

 

Que els haja encantat sa gràcia,

l´humor fi i l´ironia

espera esta ànima pia.

¡que vixca, hip, la democràcia!.

 

I en dos copes vos anime

a acompanyar-me cantant

la cançoneta abraçant

al primer que se´ns arrime.

 

I no estava en crisis, no, no

I no estava en crisis, no, no

I no estava en crisis, no, no

¡estava en la Champios Lig!



Monumento y Explicación

Formulario de contacto

Puede ponerse en contacto con nosotros rellenando el siguiente formulario




Observaciones:
Protección de datos: *
 Acepto la Protección de datos

* Obligatorio


Utilizamos cookies para asegurar que damos la mejor experiencia al usuario en nuestro sitio web. Si continúa utilizando este sitio asumiremos que está de acuerdo.
Puede cambiar la configuración u obtener más información 'aquí'. estoy de acuerdo