2010

Falla Grande 2010

Falla Grande 2010  

 Falla Grande

Lema: Toquem fondo

Artista: Loren Fandos

LA SIRENA

La sirena del cadafal

¡buah! Te molt fluís el llagrimal

 

Mirant de prop a la mar

Una bonica sirena

Du caraceta de pena

I diu que no vol nadar.

(Això ja és de flipar)

Per tota la mar observa

Certa classe d´embolics

Enrollats fins als melics

I farses… una caterva

(I diu que vol ser Minerva)

Vaig a dir sense vergonya

Que el seu nom es dignitat

Estant mont d´actualitat

I el seu tractament “donya”

(No vos ho dic de conya)

El govern tot ho malgasa

L´oposició, molt lladella,

No vol traume la corbella

Al coll per a dir-li “¡basta!”

(Demostren ser una casta…)

Sa mirada impenitente

I el seu rostre engallardit

És engañiyos, un ardit,

Realmente és de lament

(Puix la rodeja una gent…)

La societat, molt tranquila

No vol menejar ni un músculo

No diguen que eixe grupúsculo

És facha o del tems d´Atila

(¿Que no beurà més que tila?)

Quan observa cap avall

Des de lo alt del Cadafal

Com està el món de fatal

Va i s´aireja en un ventall

(Ai mare, quin guiriguall)

Qui mussita per a alçar-se

En pensaments més inquiets

Se li acalla en uns billets

¿Qui ha nomenat “rebelar-se”?

(Aço ja es per a cagar-se)

I tots els dies s´aploma

Certament ensobinada

En quant advertix sacsada

¡Tots els cuquets de la poma!

(I aixi ho Espriu esta ploma)

I com no és gens cabuda

I te molta experiencia

Aparentant indulgencia

Passa desapercebuda

(En molts assunts es fa muda)

La poma ve a ser el món

I els cuquets són el trastorn

Que ocorren al seu contorn,

¡pronte dire quines son!

(Mentres bec un got de ron)

No meneja ni el culet

I pensa en no mourè peça

La situación no s´adreça

Puix va i es fa un cafenet

(Afegint-li un poc de llet) 


 NEPTÚ

Al calor de la llar

Algu vol aforrar

Lo mal es que després al transportar-los.No apleguen molts cacaus al seu desti, esfumant-se de colp, i es que abordar-los, resulta un gran plaer, i un bon boti

¡I tots diuen si!

Neptú cap en un costat va comprobante

Com hui la societat va més perdudaçque un polp en el rebost d´un restaurant

Al temps que el seu semblant de repente muda, absort com un buda

Si els pilla la justicia furtant, no se com ells s´arreglen el delit, que no chafen presó dissimulant

-Ai va, ui. ¿Com pot ser, si ja ha prescrit?

Ni el mac Tamarit.

Ha vist com ha sorgit una afició

Per tot arreu de si que dona gust

I a soles observa ara en aflicción

Un vici que ha tornat, ja molt vetust,

Pensant que no es just.

Es freguen les mans per comissions, en eixe cas si donen sa paraula, quan tenen que pactar de particions se senten a menjar en una taula

Cap gat després maula.

Puix si, creu que la gent esta malalta

Amics i ciutadans del seu país

Dels quals ha confiat, tirant en falta

Un tant d´honestitat, un compromis, tornant-se infeliç

Tenim hui llegió de chupladors en este panorama remogut, escoltes com manejen els honors trucant en mentirosa llassitut

¡Bevent-se un vermut!

L´entorn que li rodeja es molt lleal,

Ho fan tot molt a gust, quan hi ha diners,

Declaren el seu love al capital

Si no, tallen de colp el seus quefers

Son bons mariners

Manegen els seus càrrecs en destrea, igual sent un ministre d´interior si en té una desastrosa verborrea li traslladen si vol d´embaixador

Quan no senador

Aixi els governants miren sa caixa,

Quan volen demanar no son raquitics

I ploren de reüll mirant sa faixa

Si Espanya sempre te oportuns politics son estos ja mitics

Un altre també prou codiciat resulta per a molts subsecretari, puix no apareix el nom en cap llistat, cobrant, ¡eh! Aixo si, un bon salari

I jo de becari

La porta de l´esglesia es l´estat

La ma tindran oberta mendicante

Alcaldes, presidents, funcionaris, cantants i sindicats de cert talant.

¡Hala , tots plorant!

¿I que diran vostés dels assessors? El nostre president ne te siscents, tots ells uns profitosos chupladors, estant sempre a les ordens i obedients

¡Quins clarividents!

A tots els estaments fan transfusions,

Injecten uns goters d´acoquinar

En molts I molts diners, a borbollons

No res importa ad ells endeutar

¿per a qué aforrar?

Els mes inteligents gasten en viatges, targetes d´or de saldo inacabable, els més panolis cobren en bons trages, lluint-los de manera inmillorable

Ni el difunt Clark Gable.

  


Monumento y Explicación

Formulario de contacto

Puede ponerse en contacto con nosotros rellenando el siguiente formulario




Observaciones:
Protección de datos: *
 Acepto la Protección de datos

* Obligatorio


Utilizamos cookies para asegurar que damos la mejor experiencia al usuario en nuestro sitio web. Si continúa utilizando este sitio asumiremos que está de acuerdo.
Puede cambiar la configuración u obtener más información 'aquí'. estoy de acuerdo