Falla Grande 2010
Falla Grande
Lema: Toquem fondo
Artista: Loren Fandos
LA SIRENA
|
La sirena del cadafal ¡buah! Te molt fluís el llagrimal |
|
|
Mirant de prop a la mar Una bonica sirena Du caraceta de pena I diu que no vol nadar. (Això ja és de flipar) |
Per tota la mar observa Certa classe d´embolics Enrollats fins als melics I farses… una caterva (I diu que vol ser Minerva) |
|
Vaig a dir sense vergonya Que el seu nom es dignitat Estant mont d´actualitat I el seu tractament “donya” (No vos ho dic de conya) |
El govern tot ho malgasa L´oposició, molt lladella, No vol traume la corbella Al coll per a dir-li “¡basta!” (Demostren ser una casta…) |
|
Sa mirada impenitente I el seu rostre engallardit És engañiyos, un ardit, Realmente és de lament (Puix la rodeja una gent…) |
La societat, molt tranquila No vol menejar ni un músculo No diguen que eixe grupúsculo És facha o del tems d´Atila (¿Que no beurà més que tila?) |
|
Quan observa cap avall Des de lo alt del Cadafal Com està el món de fatal Va i s´aireja en un ventall (Ai mare, quin guiriguall) |
Qui mussita per a alçar-se En pensaments més inquiets Se li acalla en uns billets ¿Qui ha nomenat “rebelar-se”? (Aço ja es per a cagar-se) |
|
I tots els dies s´aploma Certament ensobinada En quant advertix sacsada ¡Tots els cuquets de la poma! (I aixi ho Espriu esta ploma) |
I com no és gens cabuda I te molta experiencia Aparentant indulgencia Passa desapercebuda (En molts assunts es fa muda) |
|
La poma ve a ser el món I els cuquets són el trastorn Que ocorren al seu contorn, ¡pronte dire quines son! (Mentres bec un got de ron) |
No meneja ni el culet I pensa en no mourè peça La situación no s´adreça Puix va i es fa un cafenet (Afegint-li un poc de llet) |
NEPTÚ
|
Al calor de la llar Algu vol aforrar |
Lo mal es que després al transportar-los.No apleguen molts cacaus al seu desti, esfumant-se de colp, i es que abordar-los, resulta un gran plaer, i un bon boti ¡I tots diuen si! |
|
Neptú cap en un costat va comprobante Com hui la societat va més perdudaçque un polp en el rebost d´un restaurant Al temps que el seu semblant de repente muda, absort com un buda |
Si els pilla la justicia furtant, no se com ells s´arreglen el delit, que no chafen presó dissimulant -Ai va, ui. ¿Com pot ser, si ja ha prescrit? Ni el mac Tamarit. |
|
Ha vist com ha sorgit una afició Per tot arreu de si que dona gust I a soles observa ara en aflicción Un vici que ha tornat, ja molt vetust, Pensant que no es just. |
Es freguen les mans per comissions, en eixe cas si donen sa paraula, quan tenen que pactar de particions se senten a menjar en una taula Cap gat després maula. |
|
Puix si, creu que la gent esta malalta Amics i ciutadans del seu país Dels quals ha confiat, tirant en falta Un tant d´honestitat, un compromis, tornant-se infeliç |
Tenim hui llegió de chupladors en este panorama remogut, escoltes com manejen els honors trucant en mentirosa llassitut ¡Bevent-se un vermut! |
|
L´entorn que li rodeja es molt lleal, Ho fan tot molt a gust, quan hi ha diners, Declaren el seu love al capital Si no, tallen de colp el seus quefers Son bons mariners |
Manegen els seus càrrecs en destrea, igual sent un ministre d´interior si en té una desastrosa verborrea li traslladen si vol d´embaixador Quan no senador |
|
Aixi els governants miren sa caixa, Quan volen demanar no son raquitics I ploren de reüll mirant sa faixa Si Espanya sempre te oportuns politics son estos ja mitics |
Un altre també prou codiciat resulta per a molts subsecretari, puix no apareix el nom en cap llistat, cobrant, ¡eh! Aixo si, un bon salari I jo de becari |
|
La porta de l´esglesia es l´estat La ma tindran oberta mendicante Alcaldes, presidents, funcionaris, cantants i sindicats de cert talant. ¡Hala , tots plorant! |
¿I que diran vostés dels assessors? El nostre president ne te siscents, tots ells uns profitosos chupladors, estant sempre a les ordens i obedients ¡Quins clarividents! |
|
A tots els estaments fan transfusions, Injecten uns goters d´acoquinar En molts I molts diners, a borbollons No res importa ad ells endeutar ¿per a qué aforrar? |
Els mes inteligents gasten en viatges, targetes d´or de saldo inacabable, els més panolis cobren en bons trages, lluint-los de manera inmillorable Ni el difunt Clark Gable. |