Monumento_y_Explicacion 1999 Historico_ejercicios 1999

Falla Grande 1999

Falla Grande 1999  

Falla Grande

Lema: Fa un vent que fot

Artista: Joaquin Esteve

REMAT

Cal començar per lo principal

que de la falla es el remat

hon segons s´ha interpretat

en esta versió original.

 

Sembla la figura central de la Falla

la del nostre president

que encara que pareix de gran talla

es menetja quan li bufa el vent.

 

El fantasma que li asoma

es la fumerola de la vergonya

i per un bras s´asoma la “Doña”

que ha aconseguit una gran doma.

 

Es açó singular explicación

en una interpretación molt lliure

que volem faça somriure

i que no n´hi hasca folló.

 

En un altra simbología e interpretación

vol significar el molí de vents

que recordant els mals moments

airets roins marquen la situación.

 

I es que els buitres no se n´anaren

per mes de cambis de localitat

i pareix que siga una barbaritat

les ajudes que mai donaren.

 

I si parlem de l´il.lustre veinat

sempre apareix molt de fantasma

prop a disfrutar de la festa

que per un fallo, sempre l´arma

i a l´hora d´omplir la “cesta”

quan el busques, s´ha esfumat

I es que bufen mals vents

en la falla i sa estabilitat

perillant la seua continuitat

que es fa difícil per moments.

 

Que entre tant de fantasma i buitre

tanta crítica d´alguns del veinat,

iel poc entusiasme per la festa

igual la d´abans que ara esta.

(es refereim a la monosipal autoritat),

tot açó pot acabar en ristre

 

I es que bufen mals vents

per a lo valenciá i la tradición

que no es balla ni es sap ballar la dança

pasan lo nostre uns mals moments

que raere un pas de sardana, pero obligació

estem acabant tots en el “meneito”

i fins algú que paga per demostrar

que sap fins a ballar el “Balló”.

 

Bufen mals vents per a Valencia i la falla

bufen aires (ja algo vells) d´espanyolització

i en l´historia del bilingüisme da la talla

que el parlar en valencià, queda bast,

groser i fins prou falt d´educació.

 

I el que parla com “Chiquito de la calzada”

queda intelectual, progre i fins en distinció

i si en soltes una “espardenyada”

et miren com agresiu i fora de lloc.

 

I ara que torne a mirar la falla

i com es lliure l´interpretació

remirant la figura del cos principal

(per aço d´els vents d´integració)

i aixina com per un casual

¡no será el projecte d´un nou casal!

com fora de veres el projecte tal

en atjudes del “S. de l´aigua”, sa terminació

seria abans que el projecte de Mestalla.

 

I com pense que ja ni ha prou

i s´esta aburrint la gent

pasem a la escena següent

i tingam la festa en pau.

 

ESCENA PRIMERA

 

Sempre hi ha en la falla bona gent

en ganes, simpatia, voluntat I cert tino

que, siguent mes o menys eficiente

en el flautí en la ma, es sent “divino”.

 

I l´altre faller que li acompanya

en gran espirit I “sportivitat”

diu que també pos fer una barbaritat

amb un pito, una flauta I una canya.

 

I es que encara que dicen que bufen

enguany, en la falla vents de comoditat

a l´hora de montar una activitat

els fallers I falleres d´esta falla mai s´arrufen.

 

I es fan despistes alguna que altra vegada

no deixa de ser casualitat

se disfruta una barbaritat

encara que ixca alguna cagada.

 

I a la fi, sempre es solen eixir airosos

d´aquestos compromisos i events

i es fan lluir molt mes els instruments

gracies a estos fallers ventosos

 

ESCENA SEGONA:

 

Mai es va fer en França la Selecció

on els xicos de Clemente

el van fer mol malamente

omplin el pais de desil.lusió

 

Malos vents bufaren enguany

per al deporte nacional

que hui es considera el futbol

i molta gent es va desil.lusionar

al vorer que no ficaven un gol.

 

I es que en el art de la pilota

molta gent es fa sabuda, i s´aprofita,

i a monto els dinerets toca,

vivint d´una ciencia que no es tal,

 i on, com el baló no entre,

totes les teories a fer la má.

 

I es que el futbol es ago mes que un deport

es un mon de moltissims interesos

que gira i gira alrededor d´un baló

contractes d´imagens, publicitats

marques, mitjos i la televisió

per antena, per cable i barbaritats

i la gent, be en el camp mig constipats

o calentet en sa casa, en el silló

deixanse i deixanse els titos a  grapats

per a mantindre una il.lusió

 

Mal aire va tindre el “Valencia”

L´equip del nostre color

en tirá d´entrenador inclusa,

i es montá tal destrossa

que, acabada, de la afició la paciencia

va dimitir fins el president

i per molt que diga que en dolor,

la veritat es que ixqué “calent”.

 

I també hi hage de “estrella sambero”

que s´en va fotrer un escandalós jornal

sense llevarse el artista el sombrero

i sense remangarse un triste camal.

 

Mes a pesar de tots els pesars

el futbol sempre desperta pasións

i sempre hi ha ocasións

per a poder-ho practicar.

 

I per si algú dubtes binguera

açi tenim a dos fallers il.lustres

als que no les falten ilustres

i en el baló bona manera.

en un mol xulet es posa porter

somniant ser un “feliparreta”,

el altre de delanter

vol fer-li una maneta.

 

ESCENA TERCERA

 

Bufen vents rebolicats en l´urbanització

cada volta que es reuneix la junta de l´entitat

dient-se alguna que atra barbaritat

i organizant-se algú que altre folló.

 

Conten que en mixes reunións

es parla com a verduleros

i la cosa deu de ser de veres

pues no es veuen solucións.

 

I es que hi ha molta gent

que en quan es junta en asamblea

no pot evitar que l´ixca un vent

de politic en la seua manera.

 

I hi ha qui fa el nap

i el altre es fa com una tomata

el altre es trenca el cap

i es tonar carabassa.

 

ESCENA QUARTA

 

En el casal de la falla fa un airet

Qu´es com a beson d´un mal vent

diuen, descendix  de Eolo directamente

i que resulta mes que fotut, punyateret.

 

Es a voltes, el dit airet, tan gelat,

que mes d´algun ivern en la falla

colantse en el casal com una tralla

ha segut motiu d´algun altercat.

 

Sempre colantse com un cuco

sols provocar gran discusió

entre si es millor morir d´inanició

o de fum i tabaquil tufo.

 

I no deu d´estranyar a la gent

Que abans de que arribe la primavera

Es troben un dia a una fallera

Que s´ha tornat barra de gel.

 

Diuen que, per la crisis internacional

No hi ha qui pase mes fret que una russa

Protesten les dones que en el casal

En l´hivern se lis gela la parrusa.

 

I ells busquen un remei, un mig

Que es jugar al continental

I si la cosa no ix mal

El l´homo por tonarli el seu desig

 

Soles que, si ell ha perdut al truc

I l´han Agafat en una falta

Per molt que li toque la flauta

No li trau profit al canut.



Monumento y Explicación

Formulario de contacto

Puede ponerse en contacto con nosotros rellenando el siguiente formulario




Observaciones:
Protección de datos: *
 Acepto la Protección de datos

* Obligatorio


Utilizamos cookies para asegurar que damos la mejor experiencia al usuario en nuestro sitio web. Si continúa utilizando este sitio asumiremos que está de acuerdo.
Puede cambiar la configuración u obtener más información 'aquí'. estoy de acuerdo