Falla Grande 1999
Falla Grande
Lema: Fa un vent que fot
Artista: Joaquin Esteve
REMAT
Cal començar per lo principal
que de la falla es el remat
hon segons s´ha interpretat
en esta versió original.
Sembla la figura central de la Falla
la del nostre president
que encara que pareix de gran talla
es menetja quan li bufa el vent.
El fantasma que li asoma
es la fumerola de la vergonya
i per un bras s´asoma la “Doña”
que ha aconseguit una gran doma.
Es açó singular explicación
en una interpretación molt lliure
que volem faça somriure
i que no n´hi hasca folló.
En un altra simbología e interpretación
vol significar el molí de vents
que recordant els mals moments
airets roins marquen la situación.
I es que els buitres no se n´anaren
per mes de cambis de localitat
i pareix que siga una barbaritat
les ajudes que mai donaren.
I si parlem de l´il.lustre veinat
sempre apareix molt de fantasma
prop a disfrutar de la festa
que per un fallo, sempre l´arma
i a l´hora d´omplir la “cesta”
quan el busques, s´ha esfumat
I es que bufen mals vents
en la falla i sa estabilitat
perillant la seua continuitat
que es fa difícil per moments.
Que entre tant de fantasma i buitre
tanta crítica d´alguns del veinat,
iel poc entusiasme per la festa
igual la d´abans que ara esta.
(es refereim a la monosipal autoritat),
tot açó pot acabar en ristre
I es que bufen mals vents
per a lo valenciá i la tradición
que no es balla ni es sap ballar la dança
pasan lo nostre uns mals moments
que raere un pas de sardana, pero obligació
estem acabant tots en el “meneito”
i fins algú que paga per demostrar
que sap fins a ballar el “Balló”.
Bufen mals vents per a Valencia i la falla
bufen aires (ja algo vells) d´espanyolització
i en l´historia del bilingüisme da la talla
que el parlar en valencià, queda bast,
groser i fins prou falt d´educació.
I el que parla com “Chiquito de la calzada”
queda intelectual, progre i fins en distinció
i si en soltes una “espardenyada”
et miren com agresiu i fora de lloc.
I ara que torne a mirar la falla
i com es lliure l´interpretació
remirant la figura del cos principal
(per aço d´els vents d´integració)
i aixina com per un casual
¡no será el projecte d´un nou casal!
com fora de veres el projecte tal
en atjudes del “S. de l´aigua”, sa terminació
seria abans que el projecte de Mestalla.
I com pense que ja ni ha prou
i s´esta aburrint la gent
pasem a la escena següent
i tingam la festa en pau.
ESCENA PRIMERA
Sempre hi ha en la falla bona gent
en ganes, simpatia, voluntat I cert tino
que, siguent mes o menys eficiente
en el flautí en la ma, es sent “divino”.
I l´altre faller que li acompanya
en gran espirit I “sportivitat”
diu que també pos fer una barbaritat
amb un pito, una flauta I una canya.
I es que encara que dicen que bufen
enguany, en la falla vents de comoditat
a l´hora de montar una activitat
els fallers I falleres d´esta falla mai s´arrufen.
I es fan despistes alguna que altra vegada
no deixa de ser casualitat
se disfruta una barbaritat
encara que ixca alguna cagada.
I a la fi, sempre es solen eixir airosos
d´aquestos compromisos i events
i es fan lluir molt mes els instruments
gracies a estos fallers ventosos
ESCENA SEGONA:
Mai es va fer en França la Selecció
on els xicos de Clemente
el van fer mol malamente
omplin el pais de desil.lusió
Malos vents bufaren enguany
per al deporte nacional
que hui es considera el futbol
i molta gent es va desil.lusionar
al vorer que no ficaven un gol.
I es que en el art de la pilota
molta gent es fa sabuda, i s´aprofita,
i a monto els dinerets toca,
vivint d´una ciencia que no es tal,
i on, com el baló no entre,
totes les teories a fer la má.
I es que el futbol es ago mes que un deport
es un mon de moltissims interesos
que gira i gira alrededor d´un baló
contractes d´imagens, publicitats
marques, mitjos i la televisió
per antena, per cable i barbaritats
i la gent, be en el camp mig constipats
o calentet en sa casa, en el silló
deixanse i deixanse els titos a grapats
per a mantindre una il.lusió
Mal aire va tindre el “Valencia”
L´equip del nostre color
en tirá d´entrenador inclusa,
i es montá tal destrossa
que, acabada, de la afició la paciencia
va dimitir fins el president
i per molt que diga que en dolor,
la veritat es que ixqué “calent”.
I també hi hage de “estrella sambero”
que s´en va fotrer un escandalós jornal
sense llevarse el artista el sombrero
i sense remangarse un triste camal.
Mes a pesar de tots els pesars
el futbol sempre desperta pasións
i sempre hi ha ocasións
per a poder-ho practicar.
I per si algú dubtes binguera
açi tenim a dos fallers il.lustres
als que no les falten ilustres
i en el baló bona manera.
en un mol xulet es posa porter
somniant ser un “feliparreta”,
el altre de delanter
vol fer-li una maneta.
ESCENA TERCERA
Bufen vents rebolicats en l´urbanització
cada volta que es reuneix la junta de l´entitat
dient-se alguna que atra barbaritat
i organizant-se algú que altre folló.
Conten que en mixes reunións
es parla com a verduleros
i la cosa deu de ser de veres
pues no es veuen solucións.
I es que hi ha molta gent
que en quan es junta en asamblea
no pot evitar que l´ixca un vent
de politic en la seua manera.
I hi ha qui fa el nap
i el altre es fa com una tomata
el altre es trenca el cap
i es tonar carabassa.
ESCENA QUARTA
En el casal de la falla fa un airet
Qu´es com a beson d´un mal vent
diuen, descendix de Eolo directamente
i que resulta mes que fotut, punyateret.
Es a voltes, el dit airet, tan gelat,
que mes d´algun ivern en la falla
colantse en el casal com una tralla
ha segut motiu d´algun altercat.
Sempre colantse com un cuco
sols provocar gran discusió
entre si es millor morir d´inanició
o de fum i tabaquil tufo.
I no deu d´estranyar a la gent
Que abans de que arribe la primavera
Es troben un dia a una fallera
Que s´ha tornat barra de gel.
Diuen que, per la crisis internacional
No hi ha qui pase mes fret que una russa
Protesten les dones que en el casal
En l´hivern se lis gela la parrusa.
I ells busquen un remei, un mig
Que es jugar al continental
I si la cosa no ix mal
El l´homo por tonarli el seu desig
Soles que, si ell ha perdut al truc
I l´han Agafat en una falta
Per molt que li toque la flauta
No li trau profit al canut.